L’avi Siset em parlava
De bon matí al portal,
Mentre(s) el sol esperàvem
I~els carros vèiem passar:
-Siset, que no veus l’estaca
On estem tots lligats?
Si no podem desfer-n(o)s-en
Mai no podrem caminar

Si~estirem tots, ella caurà,
I molt de temps no pot durar:
Segur que tomba, tomba, tomba
Ben corcada deu ser ja
Si tu l’estires fort per (a)quí
I jo l’estiro fort per (a)llà
Segur que tomba, tomba, tomba
I~ens podrem alliberar

-P’rò~és que, Siset, fa molt temps ja!
Les mans se’m van escorxant,
I quan la força se m’en va
Ella~és més ampla~i més gran.
Ben cert : sé que~està podrida,
p’rò~és que, Siset, costa tant
Que~a cops la força m’oblida.
Torna’m~a dir el teu cant !

L’avi Siset ja no diu res,
Mal vent que se’l va~emportar :
Ell, qui sap cap a quin indret,
I jo a sota~el portal.
I quan passen els nous vailets
Estiro~el coll per cantar :
El darrer cant d’en Siset,
El darrer que~em va~ensenyar